Què és una WebQuest?
Són activitats orientades cap a la investigació en les quals part o tota la informació amb què l’alumnat interactua prové de recursos d’Internet.En aquesta pàgina hi trobareu una selecció de WebQuests en diverses llengües, així com un recull de pàgines de referència.
Enllaç: http://www.xtec.cat/~nalart/noveswq1/tardor/index.htm
Descripció: és una webquest que va dirigida per nens de cilce superior de primària i ESO. Pirmer fa una petita introducció de l'estació de l'any i tot seguit va acompanyat amb activitats, processos...
Valoració: Com en l'altre cas de projectes telemàtics em sembla que aquesta mena d'aprenentatge és molt adequat per treballar i gaudir a la vegada, em sembla molt positiu.
dimecres, 30 de desembre del 2009
Projectes telemàtics
1. Què és un projecte telemàtic?
Els projectes telemàtics són una manera innovadora de treballar el currículum en què els rols de l’alumnat i del professorat són diferents dels que habitualment es desenvolupen a l’escola. Seure en una cadira i esperar a veure què diu el mestre o la mestra, copiar del llibre o la pissarra i deixar la ment en blanc, són actituds i situacions que no són vàlides en la dinàmica del procés d’aprenentatge que aquí es planteja.
Enllaç: http://www.xtec.cat/~jpere242/altres/grup%20treball/gt_portada.htm
Descripció: Aquest projecte acosat als nens i nenes al món del modernisme amb activitats que els ajudaran a conèixer millor les vassants d'aquest.
Es poden triar diferents blocs: científic, artístic i històric.
Valoració: em sembla un projecte molt interssant, adreçat als nens i nenes de primària, el qual és molt útil per aprendre tot sobre el modernisme, ja que amb l'ajuda de les activitats l'aprenentatge d'aquest és molt més dinàmic que fer només teoria.
Els projectes telemàtics són una manera innovadora de treballar el currículum en què els rols de l’alumnat i del professorat són diferents dels que habitualment es desenvolupen a l’escola. Seure en una cadira i esperar a veure què diu el mestre o la mestra, copiar del llibre o la pissarra i deixar la ment en blanc, són actituds i situacions que no són vàlides en la dinàmica del procés d’aprenentatge que aquí es planteja.
Enllaç: http://www.xtec.cat/~jpere242/altres/grup%20treball/gt_portada.htm
Descripció: Aquest projecte acosat als nens i nenes al món del modernisme amb activitats que els ajudaran a conèixer millor les vassants d'aquest.
Es poden triar diferents blocs: científic, artístic i històric.
Valoració: em sembla un projecte molt interssant, adreçat als nens i nenes de primària, el qual és molt útil per aprendre tot sobre el modernisme, ja que amb l'ajuda de les activitats l'aprenentatge d'aquest és molt més dinàmic que fer només teoria.
Metàfores d'ús de l'ordinador.
Associació entre les experiències fetes a classe i les metèfores utilitzades per aprendre amb l'ordinador.
La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor.
Anem a la "Zona Clic" (http://clic.xtec.cat) i executem l'activitat "Utillatge químic"
Aquí l'alumne veu els exercicis que ha de fer i explica com. L'ordinador fa la funció del tutor.
La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne.
(http://es.wikipedia.org/wiki/Logo_(informática))
Aquí el paper és a ñ¡enverdsa, és a dir, l'ordinador fa el paper d'alumne.
La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador.
Crayon Physics (http://www.crayonphysics.com/)
És una activitat d'anar superant nivells, la'lumne ha d'intervenir per anar superant-se.
La metàfora de la caixa de eines: l'ordinador com a eina.
Aquí l'ordinador l'única utilitat que té es fer d'eina.
La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor.
Anem a la "Zona Clic" (http://clic.xtec.cat) i executem l'activitat "Utillatge químic"
Aquí l'alumne veu els exercicis que ha de fer i explica com. L'ordinador fa la funció del tutor.
La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne.
(http://es.wikipedia.org/wiki/Logo_(informática))
Aquí el paper és a ñ¡enverdsa, és a dir, l'ordinador fa el paper d'alumne.
La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador.
Crayon Physics (http://www.crayonphysics.com/)
És una activitat d'anar superant nivells, la'lumne ha d'intervenir per anar superant-se.
La metàfora de la caixa de eines: l'ordinador com a eina.
Aquí l'ordinador l'única utilitat que té es fer d'eina.
dimecres, 9 de desembre del 2009
Viquipèdia
1-A l'hora de localitzar un article vam pensar que seria molt acertat fer-ho sobre Jaume Cela i Ollé, és l'autor del llibre "Va de mestres", el qual ens va agradar moltíssim quan ho vam llegir.
Desprès de buscar i veure que no hi havia cap entrada a la web, la nostra companya Irene va ser la que va crear el compte per aixì més tard poder penjar l'escrit que haviem creat.
Els altres punts del treball del Wiki van ser repartits entre totes les persones que formavem el grup sempre posant-nos d'acord i parlan si alguna cosa no li semblava bé a algú. Per sort ens complementavem molt bé.
2-Article penjat a la Viquipèdia: Jaume Cela i Ollé.
3-Treballar en grup penso que ha sigut una cosa positiva per què t'has d'adaptar a un mètode de treball amb la resta de persones i sempre és positiu , surten opcions que a lo millor sól mai se't hagués plantejat.
Desprès de buscar i veure que no hi havia cap entrada a la web, la nostra companya Irene va ser la que va crear el compte per aixì més tard poder penjar l'escrit que haviem creat.
Els altres punts del treball del Wiki van ser repartits entre totes les persones que formavem el grup sempre posant-nos d'acord i parlan si alguna cosa no li semblava bé a algú. Per sort ens complementavem molt bé.
2-Article penjat a la Viquipèdia: Jaume Cela i Ollé.
3-Treballar en grup penso que ha sigut una cosa positiva per què t'has d'adaptar a un mètode de treball amb la resta de persones i sempre és positiu , surten opcions que a lo millor sól mai se't hagués plantejat.
dimarts, 8 de desembre del 2009
Tòpics
Una imatge val més que mil paraules: L’única forma de verificar la noticia és demostrat amb les imatges perquè poden dir molt però si no ho veus es difícil de creure.
Davant la televisió el receptor es passiu: és a dir, que el espectador es creu tot el que diuen per la tele.
La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència: no tot el que es veu per televisió fa que siguis violent, de vegades ver marcat per com es la persona però si moltes vegades es donen casos de que el que es veu pot ser per tu tan real que ho practiquis en la teva vida diària.
La televisió és un mitjà generador de "modes": tota la raó, tot el que surt per televisió es posa de moda,per exemple aquest estiu amb la cançó d’Estrella Damm, gràcies a això Formentera a tingut record en turisme.
La televisió és una finestra oberta a la realitat: En certa manera si perquè es l’única finestra que tenim per veure el que passa a la resta del món.
Els mitjans de masses insensibilitzen les consciència: si perquè el que això provoca es quan veiem nens morts de fam, matances a persones o coses així no es provoqui cap tipus de sentiment.
Davant la televisió el receptor es passiu: és a dir, que el espectador es creu tot el que diuen per la tele.
La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència: no tot el que es veu per televisió fa que siguis violent, de vegades ver marcat per com es la persona però si moltes vegades es donen casos de que el que es veu pot ser per tu tan real que ho practiquis en la teva vida diària.
La televisió és un mitjà generador de "modes": tota la raó, tot el que surt per televisió es posa de moda,per exemple aquest estiu amb la cançó d’Estrella Damm, gràcies a això Formentera a tingut record en turisme.
La televisió és una finestra oberta a la realitat: En certa manera si perquè es l’única finestra que tenim per veure el que passa a la resta del món.
Els mitjans de masses insensibilitzen les consciència: si perquè el que això provoca es quan veiem nens morts de fam, matances a persones o coses així no es provoqui cap tipus de sentiment.
Anàlisi d'un anunci
http://www.youtube.com/watch?v=SH4bI7Wl28w
Història que transmet:
El pare vol que la seva filla petita comenci a parlar dient: papa!, aquesta no ho fa i el pare es dona per vençut. De sobte ell es dóna la volta i la nena comença a cridar-lo.Sorprès,veu com la nena li parla sense cap tipus de dificultat.
Arriba la mare i la nena li comença a dir: mama! llavors la mare sense paraules es queda mirant-la mentre ella segueix parlant com si res. De sobte la nena veu que els dos la miren bocabadats i es quan ella els hi pregunta que els i passa i es respon amb un esteu sorpresos perquè he dit papa no? Jo també és un moment molt bonic!
Anàlisi dels aspectes formals:
Aquesta situació succeeix al menjador d’una casa que per el que es veu es tracta d’una família de classe mitjana-alta, per el mobiliari, les portes grans i l’eco que fa quan parla el pare, a més hi ha moltes joguines de la nena com per exemple una casa de nines molt gran. També perquè la mare ve de comprar roba.
La música que posen ala final de l’anunci és una nana de nens petits.
Anàlisi del personatges i del model que volen transmetre:
Els personatges principals serien el pare i la nena petita i la mare estaria en un segon plà.
Els pares són joves d’uns 30 anys, sense cap tipus de peculiaritat, mentre que la nena petita sembla tenir 1 anyet i amb moltes ganes de parlar.
Anàlisi del discurs verbal:
Simplement el pare diu que digui: papa.
La nena es la que no para de xerrar dient que vol parlar del seu futur, que ha vist vestits que li agraden i que quan sàpiga caminar aniran tots junts de compres.
Per últim es queda una mica amb ells quan diu que ella també està sorpresa de que hagi parlat.
Valoració personal
Ho he agafat perquè crec que a part de que és un anunci d’una altre país penso que es molt graciós i a l’espectador li crida l’atenció quan ho veu. A més parla d’una forma molt col·loquial.
Història que transmet:
El pare vol que la seva filla petita comenci a parlar dient: papa!, aquesta no ho fa i el pare es dona per vençut. De sobte ell es dóna la volta i la nena comença a cridar-lo.Sorprès,veu com la nena li parla sense cap tipus de dificultat.
Arriba la mare i la nena li comença a dir: mama! llavors la mare sense paraules es queda mirant-la mentre ella segueix parlant com si res. De sobte la nena veu que els dos la miren bocabadats i es quan ella els hi pregunta que els i passa i es respon amb un esteu sorpresos perquè he dit papa no? Jo també és un moment molt bonic!
Anàlisi dels aspectes formals:
Aquesta situació succeeix al menjador d’una casa que per el que es veu es tracta d’una família de classe mitjana-alta, per el mobiliari, les portes grans i l’eco que fa quan parla el pare, a més hi ha moltes joguines de la nena com per exemple una casa de nines molt gran. També perquè la mare ve de comprar roba.
La música que posen ala final de l’anunci és una nana de nens petits.
Anàlisi del personatges i del model que volen transmetre:
Els personatges principals serien el pare i la nena petita i la mare estaria en un segon plà.
Els pares són joves d’uns 30 anys, sense cap tipus de peculiaritat, mentre que la nena petita sembla tenir 1 anyet i amb moltes ganes de parlar.
Anàlisi del discurs verbal:
Simplement el pare diu que digui: papa.
La nena es la que no para de xerrar dient que vol parlar del seu futur, que ha vist vestits que li agraden i que quan sàpiga caminar aniran tots junts de compres.
Per últim es queda una mica amb ells quan diu que ella també està sorpresa de que hagi parlat.
Valoració personal
Ho he agafat perquè crec que a part de que és un anunci d’una altre país penso que es molt graciós i a l’espectador li crida l’atenció quan ho veu. A més parla d’una forma molt col·loquial.
dilluns, 7 de desembre del 2009
Article: Internet cambia la forma de leer y...¿de pensar?
Aquest article parla sobre la influència que tenim de Internet, és a dir, avanç quan llegíem estàvem concentrats, avui dia segons diu Nicholas G. Carr , no ho podem fer.
Van fer un estudi amb dos persones a dos pàgines webs diferents. Tots dos van resultar que no llegien sinó que anaven passant articles sense llegir en profunditat i això ens fa pensar menys.
Per últim parla del “corta y pega” que fan els alumnes d’institut des de Internet per als treballs.
Van fer un estudi amb dos persones a dos pàgines webs diferents. Tots dos van resultar que no llegien sinó que anaven passant articles sense llegir en profunditat i això ens fa pensar menys.
Per últim parla del “corta y pega” que fan els alumnes d’institut des de Internet per als treballs.
Opinió personal:
Per una part estic favor i per una altre en contra. Una part s’ha de dir que es positiva per tothom ja que Internet ens dona molta facilitat per poder obtenir informació que a vegades és impossible trobar per ò per una altre penso que te una mica de raó que ens pot arribar a fer mal al pensament ja que si seguim així acabarem per no utilitzar-lo.
Article: Activitat literaria sobre Hipertext a Lletra
L’hipertext és una eina seductora, però també perillosa perquè mai saps que pot haver darrera de l’enllaç. Es defineix com a producte textual format per unitats narratives fragmentades que poden constar de text, so i imatge.
La Literatura hipertextual és un conjunt de textos interconnectats , és a dir, a partir d’un text es poden accedir a altres.
L’hiperliteratura és la literatura multilineal, això va fer l’aparició de l’hiperteoria, que s’ocupa de les investigacions sobre l’hipertext i els hipermedia.
Opinio personal:
Pot ser una eina molt bona per a l’hora de treballar si mirem la part positiva, però en canvi també té molts inconvenients. Com diu a l’article, mai saps que pot haver darrere de l’enllaç
La Literatura hipertextual és un conjunt de textos interconnectats , és a dir, a partir d’un text es poden accedir a altres.
L’hiperliteratura és la literatura multilineal, això va fer l’aparició de l’hiperteoria, que s’ocupa de les investigacions sobre l’hipertext i els hipermedia.
Opinio personal:
dijous, 3 de desembre del 2009
Presentació animada
http://www.slideboom.com/presentations/117273/GESTI%C3%93--DE-LA-INFORMACI%C3%93-I-TIC
El que vull transmetre amb aquesta presentació animada és que tinc moltes ganes d'acabar la carrera per que d'aquí quatre anys pugi ser tutora d'una classe de nens i nenes, futurs alumnes meus, de primària.
El que vull transmetre amb aquesta presentació animada és que tinc moltes ganes d'acabar la carrera per que d'aquí quatre anys pugi ser tutora d'una classe de nens i nenes, futurs alumnes meus, de primària.
dimecres, 2 de desembre del 2009
2 Des.
Avui dia 2 de Desembre l’Edu ens ha presentat la noticia, l’escola catalana escurça el calendari escolar, em debati’t sobre si pensem que està bé començar l’any escolar el dia 7 de setembre.
Seguidament he presentat la revista: Escola catalana i em debati’t sobre el tema, Què ensenyem a primària?
Per últim la Lluïsa ens ha donat una “sorpresa” que consta en escriure una targeta a cadascú del seminari amb missatges positius i ho podem decorar com vulguem!^^
Seguidament he presentat la revista: Escola catalana i em debati’t sobre el tema, Què ensenyem a primària?
Per últim la Lluïsa ens ha donat una “sorpresa” que consta en escriure una targeta a cadascú del seminari amb missatges positius i ho podem decorar com vulguem!^^
Reflexió:
Estic molt entusiasmada amb lo de les targetes! I m’ha agradat fer l’exposició de la revista.
27 Nov.
El passat dia 27 no vam tenir seminari perquè vam anar a l’auditori a veure un concert de Santa Cecília.
25 Nov.
El dia 25 de novembre la Maria i la Paula ens van presentar la seva noticia, la Maria sobre la segregació escolar i la Paula sobre que la policia francesa evita una matança en un col·legi.
Després la Lluïsa ens va fer escriure una redacció sobre la nostra vivència en la setmana de practiques.
Reflexió:
Em va encantar poder escriure la meva experiència, curta però intensa, de la setmana de practiques i m’agradaria repetir-la!
Després la Lluïsa ens va fer escriure una redacció sobre la nostra vivència en la setmana de practiques.
Reflexió:
Em va encantar poder escriure la meva experiència, curta però intensa, de la setmana de practiques i m’agradaria repetir-la!
13 Nov.
El dia 13 vam començar parlant sobre el llibre del Caçador d’estels. Per veure si ens l’havíem llegir la Lluïsa ens va fer escriure una redacció de 150 paraules explicant cadascú una cosa diferent, uns l’argument, una altre una recomanació. Al finalitzar la posada en comú de les redaccions va quedar molt contenta perquè li va agradar el que vam explicar.
Seguidament l’Eva ens va presentar la revista : OGE.
Reflexió:
Seguidament l’Eva ens va presentar la revista : OGE.
Reflexió:
Recomanaria que tothom llegís el llibre del Caçador d’estels ja que realment és impressionant.
11 Nov.
El passa dia 11 la Lluïsa ens va concretar on ens tocava anar cada dia de la setmana de pràctiques. Seguidament la Mónica ens va presentar l’actualitat educativa .Després la Paula ens va explicar la revista : Escola catalana, on el tema a debatre ha sigut, els nens avanç que els projectes.
Per últim la Lluïsa ens va dir a cadascú com ens havia anat el “va de mestres”.
Reflexió:
La revista de la Paula és la que em tocarà presentar a mi i m’ha agradat molt.
Per últim la Lluïsa ens va dir a cadascú com ens havia anat el “va de mestres”.
Reflexió:
La revista de la Paula és la que em tocarà presentar a mi i m’ha agradat molt.
6 Nov.
Aquesta sessió la vam començar amb la revista “Guix” presentada per l’Edu, ens va explicar cadascuna de les parts d’aquesta i el tema que va escollir per debatre va ser : la LOE bo o dolent?
Després la Lluïsa ens va explicar en que consistirà la setmana de practiques i vam estar parlant una mica sobre el tercer llibre que ens de llegar per seminari: Elogi de la feblesa.
Reflexió:
Molt interessant l’article de l’Edu sobre la LOE i la setmana de practiques.
Després la Lluïsa ens va explicar en que consistirà la setmana de practiques i vam estar parlant una mica sobre el tercer llibre que ens de llegar per seminari: Elogi de la feblesa.
Reflexió:
Molt interessant l’article de l’Edu sobre la LOE i la setmana de practiques.
30 Oct.
Vam iniciar la sessió amb una explicació sobre un taller de relaxació. Seguidament el Macià, ens va presentar la revista “Kirkiriki”, l’article que va escollir per debatre va ser: “Educación para la ciudadania”.
Després vam continuar amb la lectura de la redacció que va manar a la sessió anterior sobre la nostra assignatura preferida i per últim vam parlar sobre alguna relació conflictiva que vam veure o viure a l’escola.
Reflexió:
Després vam continuar amb la lectura de la redacció que va manar a la sessió anterior sobre la nostra assignatura preferida i per últim vam parlar sobre alguna relació conflictiva que vam veure o viure a l’escola.
Reflexió:
Em va agradar molt la revista del Macià però encara més l’article que va escollir per debatre, crec que està molt bé això d’implantar educació ala ciutadania ja que avui dia, encara que sembli una bogeria, n’hi ha molta gent sense informació.
28 Oct.
El passat 28 d’octubre a seminari vam començar fent una enquesta sobre quin era el motiu que ens havia fet venir a Blanquerna. Seguidament la Maria la Irene i jo vam presentar les noticies; va començar la maria amb una que el títol deia : “Generalitat y gobierno central se disponen a extender los portátiles a 250.000 alumnos" sobre els ordinadors que volen implantar a les aules. Seguidament la irene, va presentat la noticia de les patrulles anticampana un bon tema per debatre que crec que tots vam estar d’acord. Per últim, la meva noticia anava sobre la informació que ens donen al acabar la ESO y que moltes vegades els estudiants es poden veure sense saber que fer.
En acabar això l’Albert va presentar la revista : Escuela i vam debatre sobre dos temes, un era la tercera hora de castellà que volen implantar i l’altre sobre el sistema educatiu a Espanya.Per acabar la sessió vam fer una redacció sobre: L'assignatura que m'agradava més a l'escola.
En acabar això l’Albert va presentar la revista : Escuela i vam debatre sobre dos temes, un era la tercera hora de castellà que volen implantar i l’altre sobre el sistema educatiu a Espanya.Per acabar la sessió vam fer una redacció sobre: L'assignatura que m'agradava més a l'escola.
Reflexió:
Va ser un dia amb moltes noticies a destacar, la de la Maria he de dir que estic totalment en contra d’implantar els ordinadors a l’aula, sobre el de la Irene que em sembla molt bé que hi hagi patrulles anticampana i en quant el meu que donessin més informacions per els joves que no saben per on encaminar-se en acabar la ESO.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
