dimarts, 27 d’octubre del 2009

Qui ets tu?


El primer cop que la vaig veure va ser quan vam fer la prova per entrar a Blanquerna.
Me’n recordo perfectament que em va cridar l’atenció, a la llarga cua que hi havia a l’entrada, per la forma tan peculiar que tenia de parlar.
Em va semblar molt graciosa, el seu to de veu, la gesticulació que feia i lo ràpid que parlava a causa dels nervis, sense deixar de dir tota l’estona: Cortés estic molt nerviosa!.
Des de bon principi em va semblar una persona interessant per conèixer, ja que, la primera impressió que em va donar va ser agradable, per una part esbojarrada i per una altra molt dolça.
Vaig pensar que estaria bé que em toqués a la meva classe, però, no contenta amb això la tinc també a seminari.
S’ha de dir que estic contenta d’haver-la conegut i que no m’hagi canviat la primera i bona imatge que vaig tenir de la Irene Recio.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada